domingo, 20 de abril de 2014

Valoració global d'educació visual i plàstica


Educació Visual i Plàstica, he de dir, que ha sigut l'assignatura que m'ha agradat més des de que estic fent aquest grau. No ens equivoquem, no és perquè sigui una assignatura en la que no hi hagi pràcticament magistrals de 2 hores o exàmens, sinó perquè per una vegada he sentit que ens formaven per ser mestres, que ens donaven suports per a desenvolupar la docència.

He de reconèixer que des de fa dos anys que estic en aquest grau, tots i cadascun dels mestres que he tingut han afirmat  que per ser un bon mestre i per aconseguir el vertader aprenentatge en els alumnes s'han d'utilitzar metodologies pròpies de l'escola activa. Activitats que permetin als alumnes participar col·lectivament i individualment, plantejar-se dubtes i generar curiositat, aprendre observant, aprendre entre tots... tots aquests ideals que no eren pas els que utilitzaven ells mateixos en la seva docència. Trobo aquest fet molt indignant i hipòcrita. Com esperem que els "suposats" estudiants per ser mestres siguin aquells que utilitzen els bons mètodes si ni tan sols els ensenyem ?

És per això que m'he de treure el barret davant aquesta assignatura i  de la professora, ja que des d'un principi ha deixat clar el tipus d'educació que s'ha de donar i ha seguit un model propi acord amb aquests ideals.
” Si no veiem positiu fer exàmens perquè són una manera de classificar i seleccionar alumnes, uns millor que els altres, no els fem”. “Si el que és important per a nosaltres és comprovar el procés d'aprenentatge i no el resultat, el que avaluarem o controlarem és com l'alumne ha evolucionat durant tot el curs, no una simple nota resultat d'un mal día”.

A més, si ja una cosa que he après gràcies a aquesta assignatura és què ningú et pot ensenyar a ser el mestre ideal, ningú et pot ensenyar millor model que el propi judici. Mentre tinguem uns ideals suficientment forts com per voler una bona educació, ho podem aconseguir, ni cap currículum ni llei ni sistema escolar ens podrà parar, nosaltres decidim com eduquem i està a les nostres mans canviar el models tradicionals que encara en aquests temps són l'ordre del dia a moltes aules.


La meva valoració general de l'assignatura d'educació visual i plàstica és excel·lent, hi ha milions de paraules per expressar-ho però no millor, espero de tot cor ser capaç en un futur, espero que no molt llunyà, posar en pràctica tot el què he aprés, però  sobretot, com ho he aprés.








sábado, 19 de abril de 2014

Un parc d'atraccions per als ocellets. projecte Reggio Emilia

En aquesta sessió, la Berta ens va mostrar un model d'activitat d'aprenentatge realitzat a una escola d'acord amb el model pedagògi Reggio Emilia

Aquest model educatiu va ser proposat per el pedagog Lori Maragucci a finals de la Segona Guerra mundial. Va ser una escola sortida del no res, gestionada per el poble de Reggio Emilia amb els poc material que van abandonar els alemanys.  malgrat això, el poble va considerar que l'educació de la població era el més important i van començar el projecte amb moltes ganes i il•lusió per aconseguir-ho.

El seu fundador, Lorri Maragucci, va anomenar aquestes escoles Assili Niggo (el refugi dels nens), que permetien l'escolarització de tots els nens del territori, independentment de la seva riquesa o posició social, i la introducció de la dona a l'educació. Va aconseguir construir una escola activa, igualitària, habitable i documentada.

A continuació us mostraré un exemple de projecte realitzat en  escoles acord amb la pedagogia del centre. El projecte s'anomena "un parc d'atraccions per als ocells". Aquest es divideix en dos subprojectes " les fonts" i " el molí".

Les fonts
L'escola en qüestió va partir d'una mancança( un pati gris, sense vida, buit) per posteriorment resoldre-la. El procediment consta de diferents passos:


  1. Construïm una assemblea: un conjunt de professor i alumnes amb diferents o mateixos interessos posen a debat les seves propostes per millorar el pati. En aquest agrupament totes les opinions tenen el mateix valor i tots els membres hi participen. A més , les decisions es prenen per unanimitat.  Gracies a aquest procediment, a partir d'una idea, es va confeccionant el projecte.  finalment es deixa un dia de marge per rectificar i per tornar a preguntar si tothom  està d’acord amb allò decidit.
  2. Es realitza una pluja d'idees per decidir en què consistirà la proposta escollida.  Gràcies a aquest element fem referències a la idea original, totalment flexible a les diferents necessitats educatives.

 3.Es creen els espais per desenvolupar-lo. EX: gronxador per als ocellets, estanys per veure aigua, ascensor per a ocellets vells... es fan esbossos d'aquests.

 4. Prenem dades per informar-nos de manera experimental i interaccionant amb l'entorn. EX: si volem fer font per als ocellets, anirem al poble a observar-ne. Fent això es genera curiositat en els infants, el que fomenta l'aprenentatge
5. Un cop dibuixades les fonts, se'ls dona volum. El dibuix és la hipòtesi, el volum l'experiment.
6.Finalment, proposem idees per al bon funcionament del projecte.  Si ens arribem a fixar, ens adonarem que en aquest pas el nen estan treballant el cicle de l'aigua. El que vol dir que en aquest projecte es treballen múltiples disciplines.



El molí
Com a segon projecte, es vol fer un molí per a que l'aigua arribi als estanys i a la vegada faci funcionar l'ascensor per als ocells i els gronxadors. El procediment que proposen és el següent. Les 3 primeres fases són les mateixes que en el procés anterior.


  1. Fem un esbós del molí i el seu funcionament, entre tots van aportant idees.
  2. Construïm les rodes del molí (li donem volum). Alguns nens observen que el resultat no és el que esperaven, això els fa reflexionar sobre l'error i arriben a les seves pròpies conclusions. Senyal de que s'està produint aprenentatge.
  3. S'inaugura el parc d'atraccions. Tots els alumnes poden mostrar a les seves famílies i amics el que han fet i el ocellets gaudeixen dels diferents espais que els han preparat.





Valoració personal
M'ha agradat molt aquesta sessió, malgrat que ha sigut magistral, no ha sigut gens avorrida. La veritat es que m'ha resultat molt interessant aquesta pedagogia, la trobo molt dinàmica i activa. Per diverses raons:

  1. Permet i fomenta l'intercanvi d'opinions, perspectives i l'arribada a la solució de manera col·lectiva i consensuada.
  2. Permet la participació activa tant dels mestres com dels alumnes
  3. Fomenta l'aportació de bones idees i deixa volar la imaginació i la creativitat
  4. El contacte amb el medi permet als alumnes elaborar hipòtesis, formular-se preguntes i arribar autònomament a les conclusions
  5. Estableix molt clarament el concepte d'aprendre experimentant.
  6. Ajuda els alumnes a autocorregir-se i autoavaluar-se en les tasques.

Des del meu punt de vista, aquest seria un model molt proper a l'ideal i el que m'agradaria posar en pràctica amb els meus alumnes. El trobo molt semblant a models com els de Summerhill o Montessori, en els quals l'alumne "tria" el que vol aprendre per curiositat, element que estimula el coneixement i l'aprenentatge significatiu.

Hi ha una frase que m'ha marcat molt i que definiria globalment el meu propi concepte d'educació: "generar curiositat fomenta l'aprenentatge".
Hi estic totalment d'acord, hem de ser capaços com a mestres de generar dubtes o preguntes que facin pensar als nostres alumnes, que els motivin a investigar, que els animin a buscar la solució. Si pretenem que els nens aprenguin escopint conceptes o introduint dogmes dins el seu cap, mai seran capaços de gaudir aprenent ni a buscar respostes per si mateixos.